A manera de presentació.

Em dic Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal i aquests nom i llinatges no les m'he inventats perquè ells dos consten en el meu document nacional d'identitat des de l'any 1.987 en que, la Direcció del Registre Civil i del Notariat, m'autoritzà a fer ús d'un apel.latiu que formava part del patrimoni històric i cultural de la meva avior.Sóc nascut fora de Mallorca i també de les fronteres de l'estat espanyola ben al igual que la meva difunta mare,Rosa Bisbal Alberti (1897-1979).La meva familia o siguin tots els meus avantpassats són tots ells mallorquins de socarrel;gent normaleta i corrent a la vegada que honrada i distingida en tots els sentits. La idea d'escriure jo un llibre sobre la temàtica de la meva relació personal amb el sexe contrari és moltissim anterior a la meva discutidissima presència al programa "Cronicas Marcianas" de Tele Cinco;puix que farà cosa d'una vintena anys - quan Cronicas Marcianas no existia encara - Pedro Prieto Garcia (Las Palmas 1.946) reporter del diari "Ultima Hora" i antic mestre d'escola em digué en més d'una ocasió:" Tio,tendrías que escribir un libro sobre las mujeres.Las mujeres que me amaron o mejor las mujeres que no me amaron. Te aseguro exito y polemica entorno al mismo" . No li vaig prestar gaire atenció.Per peresa principalment i també perquè això d'escriure - i no diguem ja de publicar- un llibre,llevat de que tenguis bona cartera per untar currioles o sigui bones influències a tal o qual editorial o a tal o qual cercle literari molt dificil és que s'interessin per ell o te facin cas.No crec tampoc,d'haver-li aleshores prestat l'atenció deguda,que hagués donat un resultat més satisfactori si bé aparentment la meva presència a actes socials era més frequenta i més sol-licitada cosa que ara,després de "Crónicas Marcianas" passa tot el contrari.Sóc més conegut,més popular,més "famós" com diuen;però sóc un freaky i un freaky no és altre cosa que un personatge estrambòtic.A un personatge estrambòtic no se'l convida mai a un acte cultural o social si no és que el puguin haver de menester per a divertir l'audiència.Aixi de nét i clar tant si a un li agrada com no. Crec per contra avui es donen unes circumstancies optimes a favor de l'hipotetic publicació d'aquest llibre que no fa deu o dotze anys enrera.La seva actualitat en primer terme degut al mateix programa de Crónicas un dels més vists i a la vegada més criticats pels televidents espanyols. La curiositat morbosa i malsana de la gent en segon terme. "Meam quina l'amollarà ara aquest loco". "De qui parlarà i que és capàs contar". Contaré obviament el que a mi em sembla contador i digne d'esser contat i publicat negra damunt blanc.Llevat del cas, referit als meus pares o familiars directes,els demés noms i cognoms per seny,intel-ligència i prudència aixi com llocs i situacions són inventats i tot parescud amb la realitat és simple i pura coincidència.Aixi que aquell o aquella que se donin per al-ludits serà perquè tendrà fred de peus.Ara si algun lectora imagina que li expliqui aqui escenes intimes o de llit doncs no cal que seguesqui llegint una paraula més.Per el temps i la llavor. "Ni les dones que m'estimaren" com tampoc "Les dones que no m'estimaren"com sugería l'amic,Pedro Prieto,perquè és obvi que han existit unes i altres si bé més unes que altres.Per tant simplement "Les Dones" i més concretament "Les Dones i jo".En mallorqui o més cientificament dit en català de Mallorca per esser aquest l'idioma que ús habitualment i en el que exprés millor els meus sentiments,afectes i enrabiades.El dedic a totes aquestes dones que per un motiu o l'altre han significat quelcom positiu o negatiu per una banda o per altra han despert el meu interés.I el dedic,molt particularment,als meus detractors,aquells que creuen coneixer-me i venen una imatge falsa i grotesca del Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal el freaky mallorqui de"Crónicas Marcianas".Hidalgo,cristiano y putero.